Finalment i després de moltes vegades de parlar-ne hem fet la gran clàssica de les travesses alpines. Després de mesos de preparació i d'estudiar totes les possibles alternatives ens varem decidir per fer la ruta més alpina i que s'assembla més al traçat original.

dissabte 18: trasllat de Catalunya fins a Argentiere. Ens plou a partir de Grenoble i veiem que hi ha neu escassa a les cotes baixes. A Chamonix comprem els tickets per pujar a l'endemà fins a Grands Montets. Dormim a l'hotel "Les Randonneurs", a prop del parking del teleféric de Grands Montets.

diumenge 19: ha plogut tota la nit però el dia s'aixeca amb bon temps i la previsió diu que anirà millorant. A les 7.45 ja estem fent cua per poder agafar el primer teleféric que surt a les 8.30. Agafem un segon teleféric a Lognan fins a l'agulla de Grands Montets. Baixem unes escales fins al collet que ja dona a la glacera d'Argentiere. Baixem per bona neu fins el fons de la glacera i veiem que a la pujada al coll de Chardonnet hi ha traça feta i un grup que ja està pujant. La pujada està ben innivada i no presenta cap problema per pujar, tota amb els esquís.
A dalt del coll hi ha el grup que hem vist i que estan preparant la baixada cap la glacera de Saleina. A la reunió que hi ha a dalt enganxem les nostre cordes i ens despengem cap a avall. Un cop tots a baix calçem esquís i fem una suau esquiada fins a veure la Fenêtre de Saleina. Possem pells i anem fins el peu de la pujada. Ja fa molta calor i sol i la neu està totalment transformada i no es pot pujar amb esquís. Pujem a peu sense crampons, uns 25 m. A dalt s'ens obre el gran plateau de la glacera de Trient amb la seva cabana al fons. Travessem esquiant el plateau i deixant la cabana a la dreta baixem cap a la glacera de Trient i fem un flanqueig anem fins al peu del col des Escandies. Hi ha unes cordes fixes per pujar. No hi ha quasi neu. Possem crampons i fem la pujada fins el coll. A dalt s'ens obre la vall d'Arpette. Baixem tota la vall fins a l'estació d'esquí de Champex. Esperem una estona i agafem un bus fins al poble d'Orsieres. Tornem a esperar una estona i un altre bus ens porta fins a Bourg Saint Pierre on dormin al Aubergue "Au petit Velan" on estem nosaltres sols.

dilluns 20: travessem els carrers del petit poble de Bourg St Pierre i agafem el camí que porta a les cabanes de Valsorey i Velan. El camí d'estiu passa per el cantó soleill i no hi ha quasi neu. Ens fiquem per dins el torrent i seguint unes traçes anem pujant fins a una zona planera (cota 2250) on es bifurquen els camins per anar a la cabana de Velan i a la de Valsorey que és on anem nosaltres. Amb molt sol i calor encarem la pala que puja fins a la cabana de Valsorey, a 3030 m.
Solament hi som nosaltres 5 i 3 suissos que també hi dormiràn i tornaran a baixar a l'endemà i les dues noies (Isabelle i Natalie)que porten el refugi.
Sopar correcte, esmorzar fluixet. sense aigua. L'Isabelle ens diu que la pujada al coll del Couloir té la traça oberta.

dimarts 21:
Sortim ben aviat primer amb esquís i després ens possem els crampons i
amb el piolet encarem a forta pujada fins el plateau del Couloir. A la dreta deixem el refugi-vivac Musso. Travessem esquiant la glaçera del Sonadon i fem una petita pujada amb pells fins al col du Sonadon. Encarem la llarga baixada de la glaçera du Mont Durant fins a una cruilla de torrents que porta el nom de "Grand Charmontane". A davant nostre i a uns 200 m de desnivell hi ha la cabana de Chanrion. La previsió dona un canvi de temps per els propers díes i decidim no fer nit a Chanrion i seguir fins a la cabana de Vignettes. Travessem el congost de Chanrion i entrem a la "inmensa" glaçera d'Otemma que pugem fins a linmens col de Charmontane. Girem a l'esquerra i fem una petita pujada i ja finalment arribem a la cabana de Vignettes. sopar i esmorzar correctes. Sense aigua.
A les vuit del vespre surt la previsió de la meteo per l'endemà.

dimecres 22:
Esmorzem a les 5.30 i decidim anar a Zermatt. L'altre gent que hi ha al refugi baixaran cap a Arolla.
Desfem el camí cap el col de Charmontane i travessem la glaçera del Mont Collon i pugem el suau col de l'Eveque. Biaxem esquiant cap el Haut Glacier d'Arolla deixant a la dreta el Col Collon que fa frantera amb Itàlia. Anem cap el col du Mont Brulé deixant a la dreta el mes evident col de Tsa de Tsan. El col es una forta però curta pujada de neu on hi trobem una traça oberta que pugem amb crampons. Ara som a Itàlia i esquiem la glaçera de Tsa de Tsan fins a prop del col de Valpelline que pugem amb pells. Fins ara el temps ens ha respectar però ara es tapa de valnet, fa vent i neva una mica. Baixem cap a Zermatt, ja altra vegada a territori suís, amb visibilitat reduida, seguint el gps. Baixem les glaceres de Stockji,Tiefmatten i Zmutt. La visibilitat ha anat millorant però ens impedirà veure la Dent d'Herens i el Cerví. Passem per les pistes de Furi i baixem esquiant fins a l'entrada de Zermatt.
Dinem i anem a l'estació d'autobusos a buscar un taxi que ens retorni fins a Argentiere. No us dic el que ens va costar peró ja us ho podeu imaginar (preu Suís). A Argentiere recuperem la furgoneta i tornem a dormir a l'hotel "Les Randonneurs".

dijous 23: trasllat d'Argentiere fins a Catalunya.

Hem fet la travessa l'Esteve, Jordi, Julià, Lluís i en Pep.